Anàlisi dels capitols 4 i 5 del llibre "Les TIC a l'Educació Infantil"

Els capítols 4 i 5 del llibre de què he parlat fa dues entrades (Les TIC a l’Educació Infantil, de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana) parlen sobre l’organització i gestió de recursos TIC i sobre programari i recursos didàctics, respectivament.

D’aquests capítols sí que podria dir que he aprés molt, tot i que realment, més que aprendre he trobat fonaments on basar idees que ja tenia abans.

M’agradaria destacar del capítol 4 un altre paràgraf, que també està en negreta i que m’ha semblat molt interessant: “L’actitud dels mestres vers les TIC ajudarà molt el claustre a implantar el projecte informàtic, ja que només amb una actitud oberta podrem valorar les possibilitats educatives que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació, quant a preparació de materials i quant a recursos educatius per fer a l’aula amb els nens i nenes. Els mestres hem de considerar les TIC una eina més per fer servir en la nostra feina diària a la classe.”

A primera vista el paràgraf parla de la mateixa reflexió que vaig fer a l’altra entrada sobre aquest llibre, no obstant això afegeix una dada que a mi em sembla molt important. Parla de l’actitud dels i les mestres vers les TIC. Realment, potser el més important per a aconseguir que les TIC arriben a considerar-se una eina més en l’aprenentatge és l’actitud que els i les mestres tinguen envers elles, doncs són els mateixos mestres els que fan o no fan ús dels recursos TIC que tenen al seu abast. Clar, després entrem en la discussió sobre si tenen prou recursos o no. És evident que la majoria d’escoles no tenen prou recursos. Al llibre es parla sobre que l’aula ideal per a educació infantil només necessita quatre ordinadors. I es que sembla que quan parlem d’utilitzar les TIC també parlem de deixar de banda altres aprenentatges, però jo pense que no és així. És evident que amb quatre ordinadors una classe d’infantil mitjana no pot passar-se el dia treballant amb ordinadors. No obstant això, amb quatre ordinadors ja es tindria la classe ideal, i alguns dels motius que justifiquen l’opció són (citats del llibre):

“-Permet integrar les TIC en les tasques quotidianes de classe (...).

- Un cop integrat l’ordinador, esdevé un recurs que afavoreix l’autonomia de l’alumne.

- Hi ha la possibilitat d’accedir-hi en qualsevol moment.

- Les propostes de treball amb l’ordinador respecten els diferents nivells d’aprenentatge.

- Pot donar suport al treball que s’ha de fer amb alumnes amb dificultat.

(...)”

Per tant, estan a classe com a suport d’altres activitats o per a fer activitats amb ells quan vinga bé. Per a accedir a ells “quan faça falta” que no cal que siga sempre. Són un recurs més, però que si no estiguera, no es podria utilitzar.

Si ens centrem ara en el programari i recursos TIC, el cert és que en les pàgines més conegudes que cita el text (com són www.xtec.cat, en concret la zonaclic, o www.edu365.cat) ja les havia visitades, però les he tornades a visitar amb més profunditat i n’he afegit d’altres a la llista.

D’ací puc dir que he aprés molt. No tant pel que fa a la llista de programes disponibles com a la utilitat que tenen.

En primer lloc, he trencat l’estereotip que jo mateixa tenia i que no volia creure però mai deixava de fer-ho, sobre que els alumnes no poden utilitzar qualsevol programa. Poden. Sempre i quant sàpien utilitzar-lo, o els ensenyem a fer-ho. Però si necessiten un processador de text perquè han decidit escriure un correu electrònic, els en donem un i els expliquem com s’utilitza (si cal, perquè també és possible que ja sàpien), ho faran. De la mateixa manera que si els demanem que dibuixen amb un programa per a dibuixar també ho faran. El que està clar es que no podem demanar-los que utilitzen un programa de dibuix professional si abans no han aprés a utilitzar-ne altres de més fàcils, però pel simple fet que l’aprenentatge precisa d’anar pujant de dificultat a poc a poc.

Del que sí que he aprés molt ha sigut del Clic i del JClic, i ací podria dir que he fet un poc de trampa perquè, tot i que ja coneixia el programa i ja havia visitat diversos cops la pàgina de zonaclic i m’havia descarregat paquets d’activitats i ja n’havia provat més d’una per fer aquest comentari, on més he aprés sobre el tema ha sigut en la trobada que es va fer dissabte a l’UJI.

Ha resultat que el JClic no era un programa tant simple i útil com jo pensava. És un programa útil, sí. I simple... potser també, sobretot un cop ja saps com va. Però és molt més útil del que jo creia, i també molt més complex del que jo creia.

Els paquets d’activitats clic no són un recurs tancat i apte només per a un determinat tipus d’alumne, sinó que és possible refer-los, adaptar-los, fer-ne versions i tindre’n, del mateix joc, una versió per a cada alumne centrada en les necessitats específiques de cadascun. Clar, dit així sembla un poc exagerat perquè... qui s’ha de ficar a fer vint-i-cinc versions del mateix paquet d’activitats? Tampoc cal fer-ne tantes. Podem utilitzar la mateixa versió per a tots, però el que importa ací es que fer-ne diverses és possible, i no massa complicat.

A més, també he aprés que les activitats clic no estan aïllades dins el jclic sent impossible utilitzar alhora una altra aplicació. Dins elles és possible enllaçar aplicacions clic amb altres que no són clic, com puguen ser arxius de so o presentacions de diapositives.

Els tipus d’activitats a fer són molts més dels que jo m’imaginava, però a més, ha resultat que es podien aplicar a nens cecs. Sense cap mena de dubte això va ser el que més em va impressionar. Després, pensant-ho a casa, he pensat que potser és menys aplicable del que sembla perquè el material s’haurà de demanar a algú que sàpia fer-lo... però el que és important el que el pas de poder-se realitzar ja està fet.

A més, també he aprés explorant les diverses webs amb recursos el gran ventall de possibilitats que hi ha dins les TIC tant per a crear-te els teus propis recursos com per a fer-ne servir d’altres ja creats, ja que no m’esperava que en foren tants.

A més, també he aprés... o millor dit he entés del tot el fet que les Noves Tecnologies ofereixen una escola més oberta. La moltes de les webs visitades tenen com a finalitat oferir recursos a altres mestres. És a dir, són un banc de recursos on la gent envia els seus treballs i n’agafa d’altres i propicien una escola oberta a la participació i a la interacció entre els docents és un món on tothom s’ajuda, aprofita el que han altres persones i contribueix amb els projectes propis.

Pense que això és molt important perquè contribueix a crear un món més unit, solidari i participatiu i una escola millor, ja que s’alimenta de projectes tant d’ací com d’altres llocs del món. A més, el que cadascú transmet als alumnes no és el que diu, sinó el que fa. Si ens acostumem a compartir nosaltres i a oferir als altres el que a nosaltres ens ha funcionat, inconscientment (o potser no tant inconscientment) traslladarem aquest sentiment solidari als nostres alumnes i contribuirem un poc més a crear un món menys competitiu a l’actual.